Al lloc on compro la verdura, tot sovint per aquesta època ens posen remolatxes. En aquest país (o al menys a la meva família, tot i que si miro les verduleries tampoc n'hi veig mai) no som gaire d'aquest tubercle a diferència de Polònia, per exemple, que en mengen força i cuinada de maneres ben diferents.
La qüestió és que a nosaltres no ens acaben d'agradar gaire així que el consum no és gaire elevat i per a que no se'ns facin malbé us proposo una conserva molt típica d'aquest producte: amb vinagre.
Què necessitarem:
- 1kg de remolatxa
- 50cl de vinagre
- 1 clau
- 1 fulla de llorer
- 5 grans de pebre negre
I què hem de fer?
Doncs netegem les remolatxes amb aigua freda i les posem en un pot cobertes d'aigua amb sal i les posem a bullir durant unes 2 horetes (si en fas menys doncs menys temps). Veureu que estan cuites quan les punxem i caiguin (com les patates). Un cop fetes les treiem i les deixem refredar.
Després les pelem i les tallem a rodanxes. Les posem en un pot de vidre amb el clau, el llorer i el pebre i, finalment hi afegim el vinagre que prèviament hem fet bullir durant 3 minuts.
Tapem el pot ben hermètic i llestos! Ja ho podem guardar en un lloc fosc i sec. I al cap de dos setmanes ja les podem tastar!
Aquí les teniu, ben preparades per posar a una amanida o a qualsevol plat que trobeu, per exemple al web del Karakia del 33.
Apa, salut i bons aliments!
divendres, 12 d’agost del 2011
dijous, 14 de juliol del 2011
Melmelada de Pera
Ahir vaig anar a una finca que hi tenen perers abandonats i vaig arreplegar unes quantes peres que havien caigut amb la tromba d'aigua de la nit anterior per fer-ne melmelada.
És facilíssima de fer! Què necessitem?
- Peres pelades, sense cor i tallades a trossets
- Sucre
- Llimona (si ho voleu. Jo per aquesta no n'he posat)
Què hem de fer? Doncs agafem les peres, les pelem i els hi treiem el cor i el mànec. Les posem a l'olla que les volem fer i hi afegim 300gr de sucre per cada quilo de pera (aquestes són les proporcions que em va donar la senyora Maria -una veïna- però segons els llibres seria 1kg de pera per 1kg de sucre. Jo mai les faig amb tant sucre! I aquesta proporció dels 300gr x 1kg ja queda bona). Ho deixem reposar una 1/2 hora (però si és més o menys tampoc passar res, només hem de veure que el sucre s'ha fos).
Un cop passat aquest temps posem l'olla al foc al mínim i li ho tenim uns 3/4 d'hora (aquest temps és suficient per un 1kg o 2 de fruita. Si en poseu més mireu que la pera sigui cuita). No caldrà que remeneu gaire ja que la pera deixa anar molt líquid i no s'enganxa la qual cosa encara la fa una melmelada més fàcil de fer.
Quan hagi passat el temps de cocció ho tritureu i llestos! Ja ho podeu posar en pots de vidre i conservar-ho bullint-los o a la nevera, si és per menjar-vos-la en poc temps.
I ja tenim melmelada de pera! Facilíssima de fer oi?
Amb ella us podeu fer un bon pa amb mantega sucat amb melmelada o un pa de pessic farcit... Boníssim!
Apa, salut i bons aliments!
És facilíssima de fer! Què necessitem?
- Peres pelades, sense cor i tallades a trossets
- Sucre
- Llimona (si ho voleu. Jo per aquesta no n'he posat)
Què hem de fer? Doncs agafem les peres, les pelem i els hi treiem el cor i el mànec. Les posem a l'olla que les volem fer i hi afegim 300gr de sucre per cada quilo de pera (aquestes són les proporcions que em va donar la senyora Maria -una veïna- però segons els llibres seria 1kg de pera per 1kg de sucre. Jo mai les faig amb tant sucre! I aquesta proporció dels 300gr x 1kg ja queda bona). Ho deixem reposar una 1/2 hora (però si és més o menys tampoc passar res, només hem de veure que el sucre s'ha fos).
Un cop passat aquest temps posem l'olla al foc al mínim i li ho tenim uns 3/4 d'hora (aquest temps és suficient per un 1kg o 2 de fruita. Si en poseu més mireu que la pera sigui cuita). No caldrà que remeneu gaire ja que la pera deixa anar molt líquid i no s'enganxa la qual cosa encara la fa una melmelada més fàcil de fer.
Quan hagi passat el temps de cocció ho tritureu i llestos! Ja ho podeu posar en pots de vidre i conservar-ho bullint-los o a la nevera, si és per menjar-vos-la en poc temps.
I ja tenim melmelada de pera! Facilíssima de fer oi?
Amb ella us podeu fer un bon pa amb mantega sucat amb melmelada o un pa de pessic farcit... Boníssim!
Apa, salut i bons aliments!
dilluns, 21 de març del 2011
Costella confitada
Sabreu (i sinó ara sí) que entre gener i febrer és costum a moltes cases fer la matança del porc. A casa els meus padrins ho havíem fet cada any però d'ençà la seva mort ho havíem deixat de fer fins l'any passat que ho vam recuperar. Sens dubte la matança del porc és molt més que matar l'animal, fer el mandongo i preparar-nos per tenir carn i embotit de porc la resta d'any, la matança del porc és una gran festa on família i amics aprofitem per trobar-nos i compartir un dia ple d'anègdotes pels més grans i ple d'aventures pels més petits, ara ja, els nostres fills!
Diuen que del porc s'aprofita tot i és ben cert! No hi ha res que no vagi a la caldera, o en una llonganissa o directament a assecar... Abans, no hi havia congeladors i les tècniques més habituals per conservar la carn eren l'assecat i el que avui us explicaré: el confitat.
Doncs som-hi! Què necessitem?
- Sagí (o llar) de porc
- Oli d'oliva (antigament la meva padrina ho feia amb oli de soja)
- Costella de porc
- Sal i pebre
I què hem de fer?
Agafem la costella a trossos del tamany d'uns quatre dits (més o menys, així ens cabrà als pots on la guardarem i alhora ja és una ració prou correcta) i la deixem un o dos dies que es posi una mica somalla. Un cop fet aquest procès la sal-pebrem i la fregim en una paella amb el sagí i l'oli d'oliva (meitat i meitat) de manera que la carn quedi ben coberta. La coiem ben cuita sinó després es podria malmetre perquè no es conservaria bé. Ho farem a un foc suau i vigilant a que no se'ns cremi.
Un cop cuita la posarem ben posada (encaixada perquè n'hi càpigui el màxim de talls) en un pot de vidre ben net i esterilitzat i després hi abocarem l'oli i el llar de la cocció fins que quedi la carn coberta completament i el pot ple. Deixarem que es refredi. Tancarem el pot i ja ho podrem guardar en un lloc fresc.
Quan en volguem menjar només caldrà que treguem del pot els talls desitjats i els posem a la paella perquè s'escalfin i llestos! ja es pot menjar la costella confitada! Aquest procès es pot fer també amb botifarra blanca i botifarra negra.
Aquesta costella o botifarra queda molt bo amb una salsa de tomata per exemple i per acompanyar verdures d'hivern.
Potser us semblarà poc "sa" perquè hi ha molt oli i a sobre fregit i no acaba d'acordar amb els criteris d'aquest bloc en aquest sentit, però a mi em sembla una recepta molt sana, potser poc saludable si en mengem massa.
I com a idea interessant, partint d'aquesta manera de conservar els aliments, és el que van fer els meus cunyats quan van marxar de viatge durant un mes amb la furgo en què es van fer hamburgueses, ceba i altres carns (crec) i així portaven la carn feta des de casa (amb l'avantatge d'estalviar-se els preus cars d'aquell país, de poder anar tranquils perquè sempre portaven menjar a punt o de no haver-se de preocupar per si la carn del país era de la millor qualitat...). És bona idea, la veritat! En aquell cas, però, crec que tot era fet amb oli d'oliva sense llar.
Apa, res més. Salut i bons aliments!
Diuen que del porc s'aprofita tot i és ben cert! No hi ha res que no vagi a la caldera, o en una llonganissa o directament a assecar... Abans, no hi havia congeladors i les tècniques més habituals per conservar la carn eren l'assecat i el que avui us explicaré: el confitat.
Doncs som-hi! Què necessitem?
- Sagí (o llar) de porc
- Oli d'oliva (antigament la meva padrina ho feia amb oli de soja)
- Costella de porc
- Sal i pebre
I què hem de fer?
Agafem la costella a trossos del tamany d'uns quatre dits (més o menys, així ens cabrà als pots on la guardarem i alhora ja és una ració prou correcta) i la deixem un o dos dies que es posi una mica somalla. Un cop fet aquest procès la sal-pebrem i la fregim en una paella amb el sagí i l'oli d'oliva (meitat i meitat) de manera que la carn quedi ben coberta. La coiem ben cuita sinó després es podria malmetre perquè no es conservaria bé. Ho farem a un foc suau i vigilant a que no se'ns cremi.
Un cop cuita la posarem ben posada (encaixada perquè n'hi càpigui el màxim de talls) en un pot de vidre ben net i esterilitzat i després hi abocarem l'oli i el llar de la cocció fins que quedi la carn coberta completament i el pot ple. Deixarem que es refredi. Tancarem el pot i ja ho podrem guardar en un lloc fresc.
Quan en volguem menjar només caldrà que treguem del pot els talls desitjats i els posem a la paella perquè s'escalfin i llestos! ja es pot menjar la costella confitada! Aquest procès es pot fer també amb botifarra blanca i botifarra negra.
Aquesta costella o botifarra queda molt bo amb una salsa de tomata per exemple i per acompanyar verdures d'hivern.
Potser us semblarà poc "sa" perquè hi ha molt oli i a sobre fregit i no acaba d'acordar amb els criteris d'aquest bloc en aquest sentit, però a mi em sembla una recepta molt sana, potser poc saludable si en mengem massa.
I com a idea interessant, partint d'aquesta manera de conservar els aliments, és el que van fer els meus cunyats quan van marxar de viatge durant un mes amb la furgo en què es van fer hamburgueses, ceba i altres carns (crec) i així portaven la carn feta des de casa (amb l'avantatge d'estalviar-se els preus cars d'aquell país, de poder anar tranquils perquè sempre portaven menjar a punt o de no haver-se de preocupar per si la carn del país era de la millor qualitat...). És bona idea, la veritat! En aquell cas, però, crec que tot era fet amb oli d'oliva sense llar.
Apa, res més. Salut i bons aliments!
dijous, 24 de febrer del 2011
Col-i-flor en vinagre
Si teniu hort o sou dels que només compreu verdura de temporada o dels que feu cistella ecològica (que et posen el que hi ha a l'hort i llestos) sabreu que és època de col-i-flor. I això vol dir que pots arribar a tenir més existències de col-i-flor de les que pots ingerir.
Per això, la proposta que us faig avui és per poder aprofitar la col-i-flor tot l'any. Però, potser, senzillament us agrada aquesta verdura i voleu aprofitar que n'és l'època per a fer-ho.
El fet és que sigui el que sigui aquí us en deixo la preparació que és tan simple com agafar una col-i-flor i trossejar-la deixant les flors (o com es diguin, suposo que ja m'enteneu) senceres. Llavors, ben netes i seques, les poseu en pots de vidre. I tot seguit hi afegiu vinagre de vi negre cobrint-les per complet. Tapeu els pots ben tapats i llestos! En un parell de setmanes ja la tindreu a punt.
Es pot conservar molt temps amb aquesta tècnica però com més li deixeu (1 any per exemple) més forta de gust quedarà i algunes parts s'estobaran per la cocció del vinagre. Tingueu en compte.
I per menjar-vos-ho, us proposo fer un trinxat de col i patata i un tall de botifarra negra i una arengadeta i aquesta col-i-flor amanida amb sal i oli. Mmmmmm! Sóc una pagesa, ho sé! Però queda boníssim! A veure si us agrada!
Salut i bons aliments!
Per això, la proposta que us faig avui és per poder aprofitar la col-i-flor tot l'any. Però, potser, senzillament us agrada aquesta verdura i voleu aprofitar que n'és l'època per a fer-ho.
El fet és que sigui el que sigui aquí us en deixo la preparació que és tan simple com agafar una col-i-flor i trossejar-la deixant les flors (o com es diguin, suposo que ja m'enteneu) senceres. Llavors, ben netes i seques, les poseu en pots de vidre. I tot seguit hi afegiu vinagre de vi negre cobrint-les per complet. Tapeu els pots ben tapats i llestos! En un parell de setmanes ja la tindreu a punt.
Es pot conservar molt temps amb aquesta tècnica però com més li deixeu (1 any per exemple) més forta de gust quedarà i algunes parts s'estobaran per la cocció del vinagre. Tingueu en compte.
I per menjar-vos-ho, us proposo fer un trinxat de col i patata i un tall de botifarra negra i una arengadeta i aquesta col-i-flor amanida amb sal i oli. Mmmmmm! Sóc una pagesa, ho sé! Però queda boníssim! A veure si us agrada!
Salut i bons aliments!
divendres, 7 de gener del 2011
Salmó fumat (o més ben dit: Marinat!)
L'altre dia la peixatera, quan li vaig preguntar si tenia salmó fumat, em va respondre que no però que si volia me'l podia fer jo mateixa i que llavors ja no en compraria mai més de fet.
- Ostres! - vaig dir. I tant que m'interessa!
I he pensat, després d'haver-ho provat i haver obtingut un resultat fantàstic, que, com que en el fons es tracta d'una conserva i a sobre facilíssima de fer i, d'això és del que tracta aquest bloc, que us penjaria la recepta.
Així que aquí la teniu. Ingredients que ens faran falta:
- Salmó fresc preparat a filets (és a dir, sense l'aresta)
- Sal gruixuda
- Sucre
I mans a l'obra! Agafeu un recipient pla (una safata amb les vores altes o una carmenyola...) i aboqueu-hi, cobrint la base, un preparat de 3/4 de sal per 1/4 de sucre (prèviament ho haureu barrejat en un altre recipient). Un cop teniu tota la base coberta poseu-hi damunt els filets de salmó (amb la pell cara en sota. Però no té importància, és una qüestió estètica). I agafeu la resta del preparat de sal i sucre i cobriu completament tot el salmó (com si féssiu orada a la sal).
I ja està! Ho deixeu a la nevera 24 hores.
Un cop passades les hores treieu tota la sal i filetegeu el salmó que volgueu menjar a tallets ben fins.
La resta es conserva a la nevera dins un tàper, segons em diu la peixatera, fins i tot millor que el comprat preparat.
I bon profit! Unes torradetes amb mantega (no margarina!!!!!!!!!!!) amb aquest salmó quedaran delicioses i acomplint-se la premonició de la peixatera... no tornareu a comprar-ne més de preparat!
Apa, salut i bons aliments! I, sobretot, sabent el què mengem!
- Ostres! - vaig dir. I tant que m'interessa!
I he pensat, després d'haver-ho provat i haver obtingut un resultat fantàstic, que, com que en el fons es tracta d'una conserva i a sobre facilíssima de fer i, d'això és del que tracta aquest bloc, que us penjaria la recepta.
Així que aquí la teniu. Ingredients que ens faran falta:
- Salmó fresc preparat a filets (és a dir, sense l'aresta)
- Sal gruixuda
- Sucre
I mans a l'obra! Agafeu un recipient pla (una safata amb les vores altes o una carmenyola...) i aboqueu-hi, cobrint la base, un preparat de 3/4 de sal per 1/4 de sucre (prèviament ho haureu barrejat en un altre recipient). Un cop teniu tota la base coberta poseu-hi damunt els filets de salmó (amb la pell cara en sota. Però no té importància, és una qüestió estètica). I agafeu la resta del preparat de sal i sucre i cobriu completament tot el salmó (com si féssiu orada a la sal).
I ja està! Ho deixeu a la nevera 24 hores.
Un cop passades les hores treieu tota la sal i filetegeu el salmó que volgueu menjar a tallets ben fins.
La resta es conserva a la nevera dins un tàper, segons em diu la peixatera, fins i tot millor que el comprat preparat.
I bon profit! Unes torradetes amb mantega (no margarina!!!!!!!!!!!) amb aquest salmó quedaran delicioses i acomplint-se la premonició de la peixatera... no tornareu a comprar-ne més de preparat!
Apa, salut i bons aliments! I, sobretot, sabent el què mengem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)