Sabreu (i sinó ara sí) que entre gener i febrer és costum a moltes cases fer la matança del porc. A casa els meus padrins ho havíem fet cada any però d'ençà la seva mort ho havíem deixat de fer fins l'any passat que ho vam recuperar. Sens dubte la matança del porc és molt més que matar l'animal, fer el mandongo i preparar-nos per tenir carn i embotit de porc la resta d'any, la matança del porc és una gran festa on família i amics aprofitem per trobar-nos i compartir un dia ple d'anègdotes pels més grans i ple d'aventures pels més petits, ara ja, els nostres fills!
Diuen que del porc s'aprofita tot i és ben cert! No hi ha res que no vagi a la caldera, o en una llonganissa o directament a assecar... Abans, no hi havia congeladors i les tècniques més habituals per conservar la carn eren l'assecat i el que avui us explicaré: el confitat.
Doncs som-hi! Què necessitem?
- Sagí (o llar) de porc
- Oli d'oliva (antigament la meva padrina ho feia amb oli de soja)
- Costella de porc
- Sal i pebre
I què hem de fer?
Agafem la costella a trossos del tamany d'uns quatre dits (més o menys, així ens cabrà als pots on la guardarem i alhora ja és una ració prou correcta) i la deixem un o dos dies que es posi una mica somalla. Un cop fet aquest procès la sal-pebrem i la fregim en una paella amb el sagí i l'oli d'oliva (meitat i meitat) de manera que la carn quedi ben coberta. La coiem ben cuita sinó després es podria malmetre perquè no es conservaria bé. Ho farem a un foc suau i vigilant a que no se'ns cremi.
Un cop cuita la posarem ben posada (encaixada perquè n'hi càpigui el màxim de talls) en un pot de vidre ben net i esterilitzat i després hi abocarem l'oli i el llar de la cocció fins que quedi la carn coberta completament i el pot ple. Deixarem que es refredi. Tancarem el pot i ja ho podrem guardar en un lloc fresc.
Quan en volguem menjar només caldrà que treguem del pot els talls desitjats i els posem a la paella perquè s'escalfin i llestos! ja es pot menjar la costella confitada! Aquest procès es pot fer també amb botifarra blanca i botifarra negra.
Aquesta costella o botifarra queda molt bo amb una salsa de tomata per exemple i per acompanyar verdures d'hivern.
Potser us semblarà poc "sa" perquè hi ha molt oli i a sobre fregit i no acaba d'acordar amb els criteris d'aquest bloc en aquest sentit, però a mi em sembla una recepta molt sana, potser poc saludable si en mengem massa.
I com a idea interessant, partint d'aquesta manera de conservar els aliments, és el que van fer els meus cunyats quan van marxar de viatge durant un mes amb la furgo en què es van fer hamburgueses, ceba i altres carns (crec) i així portaven la carn feta des de casa (amb l'avantatge d'estalviar-se els preus cars d'aquell país, de poder anar tranquils perquè sempre portaven menjar a punt o de no haver-se de preocupar per si la carn del país era de la millor qualitat...). És bona idea, la veritat! En aquell cas, però, crec que tot era fet amb oli d'oliva sense llar.
Apa, res més. Salut i bons aliments!
